La Diputació de Girona, a través del servei de Monuments, ha subvencionat amb 10.000€ els treballs de restauració i conservació de les façanes de ponent i de migjorn de la capella de Sant Sebastià de Molló. Aquest import suposa un 44,9% del finaçament d'aquests treballs, que han tingut un cost total de 22.279,97€. L'aportació local ha provingut dels Pressupostos Participatius 2020, tal i com la ciutadania va decidir destinar a aquesta actuació.
El Servei de Monuments de la Diputació de Girona ha guiat els treballs a efectuar a la capella de Sant Sebastià, amb la voluntat de preservar els revestiments que encara es conserven. També s'ha col·locat una canal, netejat i rejuntat les façanes de ponent i de migjorn.
Els treballs han estat executats per l'empresa Ges Torelló de Construccions i la restauració concretament per Patrícia Amat Clausi.
L'estat de la capella abans de la intervenció
Descripció
Toles façanes conserven uns revestiments compost per un arrebossat tradicional de calç amb arena d’una granulometria gruixuda. El sistema emprat per la configuració de la façana combina dos tipus de morter. Un primer morter de color ocre/ataronjat, possiblement un morter de cal aèria amb àrid gruixut (mil·limètric a centimètric), tipus sorra gruixuda, i el segon (rosat) amb el que es conforma les arestes de les obertures. El sistema constructiu empra un morter de formació d’arestes és diferent al morter d’arrebossat. Aquest segon morter amb una granulometria molt fina (submil·limètric) i més clar, podria composar-se amb additius com ciment natural per aconseguir una major adherència i consistència.
A sobre s’aplica el morter de calç remolinat, un morter de calç de granulometria més gruixuda. Per últim s’aconsegueix l’acabat final amb una capa de pintura (podria tractar-se de calç amb pigment o be pigment sec) de color ocre. Com a acabat s’ha imitat amb incisions un especejament marcant amb una eina punxant ( d’un gruix de 5-6mm).
Estat de conservació
En termes generals, es determina que el conjunt presenta un estat de conservació qualificable de MOLT DOLENT, tot i que l’estat de conservació és bastant homogeni a tots els elements, podem arribar a detectar elements en estat ruïnós i molt puntualment alguna zona amb una conservació més acceptable. Les alteracions del conjunt afecten en profunditat a totes les capes: suport, capes de preparació i capa de policromia.
Aquest agreujament està produït per la filtració d’aigua continuada des de les cobertes, que ha provocat que la seva cohesió i adhesió al suport sigui deficient. La conseqüència és l’aixecament de les capes de morter, bosses, esclatats i la conseqüent pèrdua dels revestiments a gran part de la superfície, a més alguns dels fragments que resten presenten pulverulència.
A les zones on no s’han perdut les capes de morter la presència de l’acció de l’aigua es veu més clarament, s’observen les escorrenties situades generalment sota elements horitzontals. Aquest pas de l’aigua provoca canvis de coloració en superfície, com regalims de color marronós provinents d’elements metàl·lics oxidats, que alteren la lectura estètica de l’obra.
També apareixen enfosquiments per humitat, és a dir, s’observa una alteració cromàtica de la superfície a tonalitats fosques causada per un desenvolupament biològic (melanina fúngica). Alhora es pot apreciar el rentat diferencial per efecte del pas de l’aigua als arrebossats on ha desaparegut la capa superficial de color ocre ataronjat, impedint la lectura de l’obra i creant diferents graus de brutícia.
Procés de restauració-conservació
Els treballs de restauració i consevració han anat a càrrec de Patrícia Amat
RETIRADA DE LA POLS SUPERFICIAL
Abans de qualsevol actuació s’ha dut a terme la neteja suau del conjunt, amb l’eliminació de la brutícia superficial i restes de sediments no adherits. La intervenció s’ha realitzat amb l’ajuda de pinzells i paletines tous de diferents mides. Aquesta tasca inicial ha permès una primera aproximació a l’obra, amb la identificació de les patologies existents, aquells punts més febles i els possibles despreniments.
ESTABILITZACIÓ DEL SUPORT
L’estabilització del suport on s'ha trobat falta d'adhesió entre capes o presència de bòfegues, així com els elements fissurats i/o amb esquerdes, s’ha realitzat amb morter hidràulic d’injecció de baix pes molecular. Per evitar el seu despreniment i estabilitzar la seva adhesió s’ha procedit a injectar pels espais buits i/o esquerdes un morter fluid de calç hidràulica, calç hidràulica pura Saint-Astier NHL 3,5 i arena calcària micronitzada, prèvia humectació amb una solució hidroalcohòlica. Amb aquest procediment s’ha aconseguit omplir tots els espais buits estabilitzant les separacions.
Posteriorment s’han segellat els perímetres amb el morter de reintegració emprat al conjunt. Els morters hidràulics han estat aplicats per injecció adaptant la seva concentració i viscositat a cada circumstància particular.
BISELLAT PERIMETRAL
Posteriorment s’ha procedit a realitzar el bisellat del perímetre de les restes dels revestiments. Cal tenir en compte que és necessari bisellar el perímetre perdut o malmès dels revestiments, per prevenir l’entrada de qualsevol substància, així com per donar una millor cohesió a l’estructura. La metodologia emprada s’ha aplicat a tot el conjunt, amb un únic morter de bisellat.
S’han realitzat diferents proves per determinar la granulometria, textura i tonalitat més adequada.
CONSOLIDACIÓ
La consolidació dels revestiments després de la neteja, s’ha realitzat un cop secs els suports i estabilitzats tots els punts febles del conjunt. La consolidació s’ha executat mitjançant una aplicació del producte comercial de nano cal Nanorestore® de CTS, segons resultats de les proves, amb una dissolució al 50% amb alcohol isopropílic i aigua (8:1). La seva aplicació s’ha realitzat mitjançant polvorització fins saturació, prèvia humectació del suport amb una solució d’alcohol isopropílic i aigua (1:1).
Text i fotos extretes de: AMAT CLAUSI, Patricia: INFORME DE LA INTERVENCIÓ DE CONSERVACIÓ–RESTAURACIÓ: ESTABILITZACIÓ I CONSOLIDACIÓ REVESTIMENTS DE L’ESGLÉSIA DE SANT SEBASTIÀ (2021)
Comments