Declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (1979), l’esvelt campanar i la gran nau única la converteixen en un excel·lent exemplar del romànic del Pirineu català.

És probable que vers l’any 936, quan s’esmenta per primer cop el lloc de Molló, ja existís una petita església dedicada a Santa Cecília, pertanyent al domini comtal i la seu de Girona.

Al segle XII fou donada pel comte de Barcelona al monestir de Ripoll, i el terratrèmol de 1428 hi causà grans danys.

Durant la retirada republicana de la Guerra Civil (1939) fou incendiada i es van cremar els retaules existents.

Durant la postguerra va servir d’estable i es va deteriorar molt. Les intervencions fetes durant la dècada de 1950 van permetre recuperar-ne l’estat actual.

La primera vegada que apareix documentat el lloc de Molló és l’any 936, amb la denominació de “Mollione” (posteriorment apareix amb les variants de “Mullione”, “Moion”, “Moyone” o “Moyono”), encara que aquesta parròquia ja devia estar establerta d’abans.

Es pot suposar que, si no més aviat, a l’inici del segle X ja devia existir, ja que alguns aspectes relacionats amb la constitució de la parròquia de Camprodon fan pensar que la de Molló ja devia estar fundada, o almenys planejada, en el moment d’instituir-se la camprodonina, l’any 904. Inicialment aquesta parròquia pertanyia a la diòcesi de Girona i era de domini comtal.

Ja entrat el segle XI, si bé no se sap si es va reformar tot l’edifici primitiu, sí que és segur que es va començar a aixecar la torre-campanar. Es va edificar la planta baixa, que arriba fins al nivell de la teulada de l’església actual. És possible que aquest campanar fos utilitzat, en un principi, amb finalitats bèl·liques. Ho demostraria un portal, amb parament petri de final del segle XI, que dóna a les voltes de l’església actual i que podia haver obert pas cap al teulat fortificat de l’església més antiga.

L’any 1141 el monestir de Santa Maria de Ripoll, que ja tenia dominis en el lloc, va obtenir la possessió total del terme i, a partir de 1144, la possessió de la parròquia i dels seus drets, per cessió del bisbe de Girona. Aquesta possessió fou confirmada l’any 1167 per la butlla del papa Alexandre III a favor del monestir de Ripoll.

Pocs anys després, cap al final del segle XII, es va començar la construcció de l’església actual.

Poca informació tenim de l'edifici de Santa Cecília de Molló des del segle XII fins a la Guerra Civil (1936-39).

​

El temple constava de la nau principal, l'absis major orientat a llevant, dues capelles laterals, la portalada i el campanar. Al voltant de l'edifici (on avui hi ha la zona verda) hi havia el cementiri parroquial que fins l'any 1970 va perdurar en aquest lloc.

L'ésglésia fou dedicada a Santa Cecília, verge i màrtir romana, i es va construir un retaule durant l'època barroca a l'absis major dedicat a la patrona. Els dos altars laterals estaven dedicats a la Verge del Roser (dreta) i al Santíssim (esquerra). També consten altars laterals dedicats a Sant Francesc, Sant Josep, La Immaculada Concepció i Crist Crucificat. 

​

Durant la Guerra Civil fou incendiada i no va quedar cap retaule.

​

Actualment, la imatge de Santa Cecília presideix la nau des d'un dels murs laterals de l'altar major. Es conserven els altars laterals, molt senzills, només amb la imatge dels sants (Verge del Roser, Santíssim, Immaculada Concepció, Crist Cricificat i la Verge dels Dolors, i Sant Cristòfol). 

Molló fou un punt important durant la retirada provocada per la Guerra Civil espanyola (1936-39), i es calcula que més de 100.000 persones van passar pel Coll d'Ares. Per Molló van passar soldats i sobretot moltes persones que fugien cap a França, camí de l'exili. 

​

L'anticlericalisme de moltes persones del bàndol republicà, va provocar que un grup a Molló entrés a l'església i hi calés foc. 

Així doncs, durant la retirada dels republicans (no sé sap la data exacte, però devia ser a finals de 1938 o principi de 1939), l'església fou incendiada i tots els altars barrocs de fusta van desaparèixer, així com els bancs i les imatges religioses. Es pot dir que pràcticament no va quedar res, excepte les pedres i els murs. 

Les parets interiors van quedar negres i el campanar molt malmès.

Igualment, durant els anys posteriors a la guerra, la nau va servir d'estable per animals, i l'edifici va quedar mit abandonat.

Va formar part de la diòcesi de Girona fins el 1957, any que passà al Bisbat de Vic, igual que la resta de parròquies de la Vall de Camprodon.

L’edifici que ha arribat fins als nostres dies és fruit de diverses obres de restauració i rehabilitació realitzades els últims anys.

A principis de la dècada dels anys 50 del segle XX es realitzaren unes importants obres de restauració i reforma. Se’n desconeix el tècnic responsable. Aquestes obres implicaren, bàsicament:

​

• Eliminació del coronament quadrat amb coberta plana del campanar i acabament emmerletat (que li era impropi), substituint-lo per l’actual coberta a quatre aigües. També es van substituir els antics capitells, totalment degradats, per peces vulgars. Es reobriren antigues obertures i es referen brancals en pedra que s’havien eliminat.

​

• Pot ser que, durant aquesta intervenció, també es col·loquessin uns perfils metàl·lics a mode de tirant o cèrcol interior en el campanar, com a reforç estructural.

​

• Enderroc de l’antiga sagristia situada al costat sud-est de l’església, tapiant amb pedra les obertures de comunicació amb la nau, imitant l’especejament existent en l’entorn (tot i això, es pot reconèixer la diferència de color de la pedra i del rejuntat).

​

• Sembla també d’aquest moment la recuperació de la coberta de l’absis, que havia estat unificada amb la coberta de la nau mitjançant la continuació de les façanes fins a aconseguir un únic volum cobert a dues aigües.

​

• Sembla ser que s’inicia el procés d’exhumació dels cadàvers del cementiri situat al voltant de l’absis de la nau.

L’església de Santa Cecília de Molló és un edifici de mides considerables, amb una sola nau, orientada seguint l’eix llevant-ponent, capçada a llevant per un absis semicircular molt desenvolupat, més estret que l’amplada de la nau. Aquesta és coberta amb volta de canó apuntada, amb tres arcs torals reforçats per contraforts visibles a l’exterior.

La coberta és a dues aigües, menys en l’absis, on pren la forma definida per aquest element.

A la capçalera presenta dues capelles rectangulars poc profundes que, a l’exterior, marquen un creuer incipient. Aquestes capelles laterals tenen una finestra de doble esqueixada i l’absis en té una d’allargada, amb dues arquivoltes sostingudes per dues columnetes amb capitells decorats amb motius vegetals i figures antropomorfes.

Al cap i al peu de la teulada hi ha uns campanarets de cadireta que són avisadors de missa.

La porta d’accés a l’església està situada a l’extrem de ponent de la façana sud, als peus de la nau.

Es tracta d’una portalada monumental, formada com un gran bloc rectangular que sobresurt del pla de façana amb tres senzilles arquivoltes de mig punt adovellades. L’arquivolta interior està decorada amb una motllura de forma cilíndrica, la del mig té l’aresta rebaixada sobre qual hi ha set petxines esculpides. Finalment, les arquivoltes emmarquen un arc de mig punt adovellat que delimita un timpà llis. Aquestes arquivoltes són llises, així com els plecs dels brancals que s’endinsen a l’accés de la porta, sense columnes ni capitells.

​

Corona la façana una motllura esculpida amb palmetes i tiges, sota la qual s’hi troba un fris de dents de serra i un fris d’arcs cecs acabats en 8 mènsules esculpides amb caps humans o de monstres i motius vegetals, tot plegat sota un petit ràfec en terrat o guardapols. De les vuit mènsules, set representen, mitjançant figures grotesques, els set pecats capitals.

Sota els arcs apareix novament un fris de dents de serra i una cornisa cilíndrica. Tot plegat conforma un conjunt sever però elegant, amb una singular monumentalitat.

​

Per accedir a aquesta porta cal pujar 6 graons, l’últim dels quals forma el marxapeu d’entrada.

El campanar, element que més destaca en tot el conjunt, és adossat a l’església pel costat nord. Es tracta d’una torre de cinc pisos d’alçada, amb una distribució d’alçada i d’obertures desigual en cadascun.

Aquest campanar és fruit de dues èpoques de construcció. La base és del segle XI i la resta del XII. És de planta rectangular i apareix la mateixa decoració en cada cara, amb alguna petita diferència. Presenta un joc de lesenes amb arcuacions llombardes i fris dentat, que marquen els diferents nivells, i dos ulls de bou sota teulada.

El fet que s’aprofités la base preexistent per a la construcció del campanar fa que el resultat sigui un campanar proporcionalment petit, en comparació amb el volum considerable de l’església, cosa que n’accentua la seva esveltesa.

La porta té unes ferramentes de tipus romànic, còpia de les primitives que van desaparèixer durant la Guerra Civil.

Es conserva, però, l’antic forrellat, en el qual figura una serp.

Les campanes de Santa Cecília foren destruides durant la retirada republicana (1939).  Es van llençar des de dalt del campanar, i un cop a terra es volia aconseguir aprofitar-ne el seu metall. Segons explica la gent gran del poble, no s'en van ensortir perquè al picar-les no es trencaven. Es desconeix què va acabar passant amb les campanes, però van desaparèixer.

​

No serà fins als anys 1950, amb la restauració de l'edifici, que a través d'una col·lecta entre la gent del poble que van donar quilos i quilos de trumfa al mossèn per vendre-les i obtenir diners, així com a donatius de les famílies més riques del poble, que es va encarregar fer unes noves campanes. 

​

Actualment el campanar de Molló té 3 campanes (la gran, la mitjana i la petita).

L’església parroquial compta amb un orgue electrònic AHLBORN, sèrie Præludium II 230, adquirit durant l’hivern de 1998 per mossèn Josep Riera i Justó, rector de Molló, sota l’assessorament del pare Robert de la Riba,  caputxí, organista del Santuari de Nostra Senyora de Pompeia (Barcelona). L’instrument fou instal·lat al cor del temple parroquial a principis de 1999 i des de llavors, i d’acord amb la voluntat de mossèn Riera, acompanya les celebracions litúrgiques de l’església de Santa Cecília de Molló.

L’orgue compta amb una consola de dos teclats manuals de 60 notes i un pedaler de 30 notes. Es tracta d’un instrument de tecnologia digital que recrea la sonoritat dels orgues de tubs a partir del mostratge (‘sampling’) de la gamma de registres d’aquests instruments mil·lenaris; d’aquesta manera l’orgue disposa d’una qualitat tímbrica ben propera a la sonoritat tradicional dels orgues de tubs.
 

Aquesta església està considerada Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de monument històric, d’acord amb el que disposa la Llei 9/93, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.

Va ser declarada monument historicoartístic per l’Ordre de 13/06/1979, publicada al BOE del 10/08/1979, núm. de registre estatal R-I-51-4370 i núm. de registre a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, 155-MH.

​

Protecció: BCIN

​

Classificació: Monument històric

​

Núm. Registre / Catàleg: 155-MH-EN(P)

​

Disposició: Ordre

​

Data Disposició: 13/06/1979

​

Publicació: BOE

​

Data publicació: 10/08/1979

​

L’any 1976, el rector de la parròquia, Mn. Josep Riera Justó, envià un informe al president de la Diputació de Girona, on es descrivien alguns dels problemes de l’església:

- El cementiri encara no havia estat eliminat.
- Patologies en les cobertes.
- Entorn amb dificultats d’accés.
- Cèrcols metàl·lics del campanar.
- Es recorda que el nivell original de les façanes era diferent, ja que s’havia localitzat mitjançant unes cales a una cota inferior.

Als anys 80, degut a aquest estat de deteriorament descrit pel capellà de la parròquia, es realitzaren dos projectes de restauració relacionats entre sí. El primer és dels arquitectes Benet Cervera i Assumpció Alonso, i va comportar:

- Eliminació d’humitats de la façana sud, amb la col·locació de canals a la coberta i planxes de coure en els sortints.
- Eliminació d’elements metàl·lics de la façana sud.
- Col·locació de parallamps.
- Substitució dels tirants metàl·lics per perfils en l’interior del campanar.
- Reparació de la coberta col·locant les teules agafades amb ganxo.
- Eliminació de les estructures de l’antic cementiri.
- Moviment de terres per a la recuperació del fris de la base de les façanes i graonada d’accés.

​

El segon projecte és de l’arquitecte Josep Arimany Fontanet, amb data d’abril de 1986. Sembla ser que algun tipus de conflicte entre l’arquitecte Benet Cervera i els responsables de l’Ajuntament de Molló i del Departament de Cultura va propiciar que s’encarregués un nou projecte. Principalment les actuacions d’aquesta fase es van centrar en l’àmbit de l’entorn de l’església.

Entre els anys 2012 i 2013 l’església va ser objecte d’unes obres de restauració, en base a dos projectes, dins el marc del programa Romànic Obert de la Caixa. El primer, de restauració general de l’església, redactat per l’arquitecte Jordi Paulí Collado en col·laboració amb l’arquitecta Mercè Hortalà Vallvé, i amb participació de l’aparelladora Susanna Vergés, ha inclòs les següents intervencions:

- Anàlisi i intervenció al rosetó i esquerda de la façana oest.
- Intervenció al cancell i millora de l’accessibilitat, amb la instal·lació d’un nou cancell entès com un moble de fusta amb passamans metàl·lic, i nova pavimentació de l’accés exterior.
- Actuacions puntuals a façanes i cobertes, amb eliminació de vegetació i posterior rejuntat.
- Restauració i implantació de malles anti-coloms al campanar.
- Restauració de la part inferior de la volta del cor.

El segon projecte, redactat per l’arquitecte Xavier Guitart Tarrés, i amb la intervenció del restaurador Roger Xarrié Poveda, ha suposat la restauració de la portalada, procedint a l’eliminació de vegetació, neteja de la pedra, rejuntat, etc.

Santa Cecília, com a patrona de Molló (i dels músics) té els seus propis goigs. Es desconeix de quina data són, però deuen rondar de finals dels anys 1950 o principis dels 1960, quan la parròquia va passar a formar part del Bisbat de Vic.

​

​

Goigs de Santa Cecília de Molló:

​

"Puix el poble reverent

vostres goigs, humil us canta,

nostres precs benignament

acolliu, Cecília santa.

​

[...]

​

Vós portàveu l'Evangeli

dia i nit a prop del cor:

que a Molló també hi arreli

la Paraula que mai mor.

Que conservi el sant ferment

de la fe que el poble aguanta."

A través d'aquest web t'oferim una visita virtual en 3D a l'interior de l'església de Santa Cecília.

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va aprovar inicialment l'expedient de delimitació de l'entorn de protecció de l'església de Santa Cecília, a Molló (Ripollès), mitjançant publicació al DOGC de 24 de febrer de 2020.

La finalitat dels entorns de protecció dels monuments tenen una doble direcció: d’una banda, si les edificacions o el paisatge de l’entorn donen un suport ambiental harmònic al monument, l’entorn té una funció de preservació; de l’altra, si les edificacions de l’entorn no aporten un especial suport ambiental al monument, l’entorn de protecció té una funció preventiva, atès que és un mecanisme de control de les futures intervencions que puguin fer-se en les zones més pròximes al monument, per tal d’evitar que aquestes puguin afectar negativament als valors o la contemplació del monument.

Més informació aquí.